Universitat Pompeu Fabra. Grup de Reserca en Periodismo

Recerca EE

El projecte de recerca més important dut a terme fins ara pel GRP ,dins de la línia dedicada a l’ètica periodística, és l’anomenat “Ètica i Excel·lència informativa. L’ètica periodística davant de les expectatives dels ciutadans”.

Aquest projecte es va realitzar conjuntament amb equips de la Universitat Carlos III de Madrid, la Universitat del País Basc i la Universitat de Sevilla. Va tenir un finançament conjunt de 240.000 euros dins del Pla Nacional I+D+I espanyol del període 2004-2007(Ref. no. SEJ2006-05631-C05-01/SOCI).

La recerca es va dur a terme durant els anys 2007 a 2009, encara que l’execució completa del projecte es va perllongar fins l’octubre de 2010, per tal de poder complir adequadament amb els compromisos de difusió dels resultats obtinguts.

El projecte es va desenvolupar en tres fases, per a cadascuna de les quals es van plantejar uns objectius diferents:

Primera fase

Es pretenia posar al dia un inventari de tots els codis i documents amb normativa deontològica existents a Espanya. Aquesta és una tasca que diversos estudiosos havien realitzat ja en anteriors ocasions, però es tractava d’actualitzar-la. Calia tenir clar quin era en el moment present el sistema de valors i normes que constitueixen allò que en podríem anomenar “doctrina ètica imperant” en el periodisme.

La metodologia emprada en aquesta primera fase va ser la de l’anàlisi de contingut. Es va elaborar una base de dades molt completa en la qual es van anar i introduint tots els documents trobats (fins a 82 en el moment actual). D’una altra part es va construir un “tesaurus de l’ètica periodística” en què hi figuren tots els ítems imaginables sobre diversos valors i paranys de l’activitat professional. Val la pena recordar que aquest instrument metodològic, el tesaurus, és usat especialment pel Dret Comparat. En aquest cas no es tractava de comparar lleis sinó codis, però a efectes metodològics, podia establir-se una analogia entre ambdós tipus de documents.

Cada article o cada epígraf de tots i cadascun dels documents inventariats es posava en relació amb els ítems pertinents del tesaurus. Això permet recuperar la informació continguda en la base segons els diversos ítems. Així, amb un sol clik del ratolí es pot obtenir un informe de tot el que els codis diuen sobre temes tan diversos com la propagació de rumors, la presumpció d’innocència, els conflictes d’interessos o el tractament informatiu de la immigració o de les creences religioses, per posar només alguns exemples.

Segona fase

Es pretenia posar en contrast els resultats obtinguts a la primera fase (el sistema de valors predominant en els documents deontològics escrits) amb els criteris ètics interioritzats pels professionals del periodisme.

A aquests efectes es van utilitzar dos mètodes complementaris, un de caràcter qualitatiu i un altre de caràcter quantitatiu: entrevistes en profunditat i enquestes. Els desenvolupaments d’aquests mètodes van ser similars a les quatre regions espanyoles on es va desenvolupar la recerca, però la seva concreció va variar en funció d’una sèrie d’elements: nombre de persones que constituïen els respectius universos, oportunitats per establir les mostres, possibilitats tècniques per a la materialització de les entrevistes i les enquestes, etc.

Cal advertir també que aquesta fase de l’estudi va ser externalitzada pel que fa al disseny metodològic. En el cas de l’estudi de camp realitzat a Catalunya l’equip de suport metodològic va ser proporcionat pel Col·legi de Sociòlegs i Politòlegs de Catalunya. El dirigia l’expert en mètodes de recerca Lluís Sáez.

Entrevistes en profunditat

Per a les entrevistes en profunditat es va prendre com a punt de partida el tesaurus que vertebra la base de dades construïda a la primera fase de la recerca. Així mateix es va tenir en compte el llistat d’ítems que apareixien com a més candents segons els documents deontològics recopilats a la mateixa base: codis ètics de caràcter més general. material extret de dels llibres d’estil o dels llibres de principis dels mitjans que en disposen, estatuts de redacció, recomanacions temàtiques emanades d’institucions o col·lectius amb manifesta ascendència sobre l’activitat periodística, etc.

En base a tot això, es va elaborar un guió bàsic o pauta per a les entrevistes en profunditat. a Catalunya es va entrevistar 30 periodistes, seleccionats d’acord amb una sèrie de variables que garantien que quedés representat a la mostra un ventall ampli de la professió.

Enquesta a tots els professionals

Els informes procedents de les entrevistes en profunditat es van convertir immediatament en material bàsic per a dissenyar l’enquesta de caràcter quantitatiu. Aquesta a Catalunya es va passar on-line i va ser complimentada per 1198 periodistes.

El nombre de respostes va superar totes les previsions i va assegurar amb escreix la qualitat de la mostra, fins i tot en vistes a una anàlisi multivariable. Així va ser possible no només obtenir resultats altament fiables sobre les nombroses qüestions de caràcter ètic sobre les quals es demanava opinió sinó també fer un retrat sociodemogràfic molt complet de la professió periodística a Catalunya.

Tercera fase

Aquí es volia comprovar fins a quin punt les normes existents i el sistema de valors al·ludits a les fases anteriors són compartits pel públic destinatari de la informació.

En aquesta tercera fase es va continuar fent treball de camp, però ara ja no amb un sector professional sinó amb tota la població. També aquí es va aplicar un mètode doble. En primer lloc es van realitzar una sèrie reunions de grups de discussió, formats segons les pautes recomanades pels experts en aquest tipus de metodologia. Els resultats d’aquestes reunions va permetre traure ja algunes conclusions que serien després molt més ajustades amb la realització d’una enquesta quantitativa (aplicada per telèfon) a una mostra representativa de ciutadans.

Dins del possible, es va procurar que les qüestions respecte a les quals es preguntava als ciutadans fossin les mateixes que les posades en joc a la fase anterior, quan els interpel·lats van ser els professionals de la informació. Tanmateix, aquesta pretensió es va deixar de banda en alguns casos, quan es constatava que hi ha aspectes de la deontologia periodística que, encara que podrien i fins i tot haurien de ser del màxim interès per al conjunt dels consumidors de la informació d’actualitat, estan condicionats per una sèrie de circumstàncies tècniques i professionals que les fa poc assequibles per a sectors amplis de la ciutadania.

Tot i així, el contrast entre les respostes obtingudes per part dels periodistes i les proporcionades pels ciutadans és un dels aspectes més destacables del conjunt de la investigació abordada.